Històries i llegendes de la mar catalana.

EN CASTELLANO

En este nuevo trabajo, Roger Galisteo, trata de recuperar, o mejor dicho, de conservar tanta historia como sea posible, historia o historias, de las que no nos han sido escritas por la propia Historia, sino que nos han llegado gracias a la cabezonería de muchos seres responsables, en explicarlas de padres a hijos, y sobre todo de abuelos a nietos.
Creo sin embargo, que la tozudez de conservar nuestras leyendas e historias, no nace de los padres o de los abuelos, creo sinceramente que deviene de lo que llaman empatía, es decir de un buen entendimiento, entre los más pequeños y los más mayores; en la confianza, casi ciega, nacida entre el que cuenta y el que escucha; en la capacidad de imaginación del comunicador para hacer entender el porqué de cada leyenda; de la fantasía no perdida, de aquellos que no se han enfrentado aún con el otro mundo, aquel mundo que no nos gusta; de la necesidad ineludible de una mayoría de niños y niñas, a la hora de ampliar, de vigorizar su lenguaje y de hacer grande su fantástica capacidad de comunicación.
No hay nada más gratificante y fascinante que escuchar a tu nieto contarte, a su manera, llenando de fantasía y encanto, manos, ojos, gestos, las hazañas, de un cuento que tú le hayas relatado antes, y el que ya ni recordabas.

EN CATALÀ

En aquest nou treball, Roger Galisteo, tracta de recuperar, o més ben dit, de conservar tanta història com sigui possible, història o històries, d’aquelles que no ens han estat escrites per la pròpia Història, sinó que ens han arribat gràcies a la caparrudesa de molts éssers responsables, en explicar-les de pares a fills, i sobre tot d’avis a néts.
Crec però, que la tossuderia de conservar les nostres llegendes i històries, no neix dels pares o dels avis, crec sincerament que esdevé d’allò que en diuen empatia, es a dir d’un bon enteniment, entre els més menuts i els més grans; en la confiança, gairebé cega, nascuda entre el que explica i el que escolta; en la capacitat d’imaginació del comunicador per a fer entendre el perquè de cada llegenda; de la fantasia no perduda, d’aquells que no s’han enfrontat encara amb l’altre món, aquell món que no ens agrada; de la necessitat ineludible d’una majoria de nens i nenes, a l’hora d’ampliar, d’engrandir el seu llenguatge i de fer gran la seva fantàstica capacitat de comunicació.
No hi ha res més gratificant i encisador que sentir el teu nét explicar-te, a la seva manera, omplint de fantasia i encant, mans, ulls i gestes, un conte que tu li hagis relatat abans, i el qual ja ni recordaves.

Volver a arriba