LA GRANOTA I L’ESCORPI

A les ribes del riu Níger, vivia una granota molt generosa, que ajudava tothom a travessar-lo quan ho necessitaven.
Quan arribava l’època de les pluges ella ajudava a tots els animals que es trobaven en problemes davant la crescuda del riu.
Creuava sobre la seva esquena als ratolins, i fins i tot a alguna nutritiva mosca a la qual se li mullaven les ales impedint volar. Doncs la seva generositat i noblesa no li permetien aprofitar-se’n en circumstàncies tan desiguals .
També vivia per allí un escorpí, que cert dia li va suplicar la granota:
-Desitjo travessar el riu, però no estic preparat per nedar. Si us plau, germana granota , duu-me a l’altra riba sobre la teva esquena.
La granota, que havia aprés molt durant la seva llarga vida plena de privacions i desencants, va respondre de seguida:
-Que et porti sobre la meva esquena?. Ni pensar-hi!. Et conec prou per saber que si et pujo a la meva esquena, m’injectaràs un verí letal i moriré!
L’intel•ligent escorpí li va dir:
-No diguis estupideses. Tingues per segur que jo no et picaré. Perquè si així ho fes, tu t’afonaries en les aigües i jo, que no sé nedar, moriria ofegat.
La granota es va negar al principi, però la inqüestionable lògica de l’escorpí van ser convencent… i finalment va acceptar.
El va carregar sobre la seva relliscosa panxa, on ell es va agafar, i van començar la travessia del riu Níger.
Tot anava bé. La granota nedava amb soltesa a pesar de sostenir sobre seu a l’escorpí. A poc a poc va anar perdent la por que sempre li havia fet aquell animal i que aleshores portava a sobre.
Van arribar a mig riu. Enrere havia quedat una vora. Enfront d’ells es divisava el marge a què havien d’arribar. La granota, hàbilment va sortejar un remolí …
I de sobte, va ser quan l’escorpí va picar a la granota.
Ella va sentir un dolor agut i va percebre com el verí s’estenia per tot el seu cos. Li van començar a fallar les forces i la vista se li va ennuvolar.
Mentre s’ofegava, li van quedar forces per cridar l’escorpí:
-Ho sabia!. Però… Per què ho has fet?.
L’escorpí va respondre:
-No puc evitar-ho. És la meva naturalesa.
I junts van desaparèixer enmig del remolí mentre s’ofegaven en les profundes aigües del riu Níger .
Com granota de soca-rel des de fa moltes moltes generacions, hem d’afegir que la granota tampoc va poder evitar ajudar-lo. També és la seva naturalesa.