LA SINGULAR HISTORIA DE LA CONQUISTA DE MALLORCA PER L’ESTOL CATALANO-PISÀ

LA SINGULAR HISTORIA DE LA CONQUISTA DE MALLORCA PER L’ESTOL CATALANO-PISÀ

L’arquebisbe de Pisa, a l’any 1113 va obtenir una butlla papal per organitzar una croada contra els sarraïns que dificultava el comerç cristià per la Mediterrània. La concessió del Papa incloïa el domini dels pisans sobre Mallorca, si aconseguien expulsar-ne els governants. Al començament de l’estiu d’aquell any una flota dirigida per naus de la república de Pisa, a les que es van afegir altres vaixells d’unes quantes ciutats italianes més, salparen cap a Mallorca.
Encara que no ens han explicat, ben bé, quines van ser les causes, el cas és que la ben guarnida flota italiana va aparèixer, a finals del mes d’agost, a Sant Feliu de Guíxols. Possiblement obligada, tota ella, per alguna tempesta de llevant. Sigui per una causa o per una altre el cas és que, els pisans, van tenir que desembarcar a Catalunya, i es van entrevistar amb el comte Berenguer III. L’entrevista va acabar amb dos acords força importants; el primer de caràcter militar deia que el comte Berenguer III, encapçalant les seves naus, s’afegiria a l’estol que devia conquerir Mallorca. El segon acord era purament comercial. El comte es comprometia a protegir els pisans dins dels seus territoris, i encara més curiós, eximia d’impostos als mercaders de la república de Pisa que fomentessin el comerç dins dels seus dominis.
Durant tot l’hivern pisans i catalans van estar preparant l’invasió. Una vintena de galeres de la flota van anar fins a Mallorca per a preparar l’atac i estudiar els punts més conflictius. Finalment a l’estiu següent, un any després que els pisans salpessin d’Itàlia i arribessin a Sant Feliu, una flota de cinc-centes naus –que està molt aviat dit – van sortir de Barcelona cap a Mallorca. En arribar a les costes de Salou, van fer rumb a Eivissa. Van saquejar-la fins a l’extenuació, i va ser el preludi del setge que van muntar a Medina Mayurqa –Mallorca- quan les tropes desembarcaren a Porto Pi, després de guanyar a la flota musulmana. Durant els set mesos que va durar el setge, l’emir de la ciutat va demanar ajuda als seus, però una primera esquadra sarraïna va ser neutralitzada pels pisans davant les costes d’Eivissa. I una segona esquadra que venia per ajudar-los, amb més de 300 naus –tampoc estava malament- va arribar massa tard i va donar mitja volta i se’n van tornar cap a l’Àfrica. Les tropes cristianes entraren a Mallorca la primavera següent, s’estengueren per tota l’illa en una campanya de saqueig i morts, inenarrable. Després d’haver desfet l’esquadra musulmana, i d’haver obtingut el botí del saqueig, i deixar arrasada l’illa, les tropes catalano-pisanes van tornar-se’n cap a casa, per sorprenent que sembli, deixant l’illa abandonada. La presa, el saqueig i la destrucció de Mallorca, no tingué cap conseqüència per l’expansió del domini territorial dels comtes catalans, només va servir per demostrar la força aconseguida per la marina militar organitzada, davant la possibilitat de disputar el control de la mar a les esquadres sarraïnes.