Miguel de Cervantes Saavedra.

Miguel de Cervantes Saavedra era català i homosexual.
Incultura o ignorància?. Manca d’investigació?. Atrocitat històrica?. Manipulació dolorosa?. Salvatjada contra la cultura i contra la veritat?. Irresponsabilitat?. Inconsciència històrica?. Demagògia política?.
Sens dubte és això el que utilitza el periodista Albert Torras, la més dolorosa i vergonyosa manipulació quan reivindica en el seu últim llibre i també ho escampa per a tota arreu on va, que Miguel de Cervantes Saavedra era català i homosexual. “Gais i lesbianes de la història de Catalunya” reuneix la història i les anècdotes de més de 50 personatges de la cultura catalana caracteritzats per ser homosexuals, i entre ells inclou l’autor del Quixot. A més d’una inculta manipulació política, aquesta barbaritat històrica que planteja, provoca el rebuig a tots els investigadors, historiadors i amants de la veritat històrica d’aquesta terra.
La bàrbara teoria de Torras és en realitat la suma de les investigacions de Jordi Bilbeny -que també defensa per altra banda, la catalanitat de Cristóbal Colón; quan ni els més grans investigadors de la historia (d’abans i d’ara) han aconseguit documentació fefaent sobre ells- i l’hispanista nord-americà Daniel Eisenberg, que proposa que Cervantes era gai, entre altres coses, pels personatges que va crear en els seus entremesos.
Torras ha explicat que el seu llibre reuneix les dues teories i que la catalanitat de Cervantes es justifica al “complot castellà” que va convertir “Miquel Cervent” en Miguel de Cervantes. Segons aquesta teoria Cervantes pertanyia a una important família catalana que va lluitar contra els castellans -els Saavedra- i que escrivia en català. Tot això sense documentar res.
“La primera edició de ‘El Quixot’ era en català”, assegura Torras, i ho argumenta dient que les versions conservades només són traduccions castellanes d’originals catalans perduts, sense demostrar tampoc res, és clar.
La veritat és que Miguel de Cervantes Saavedra podria haver nascut entre Alcalá de Henares i Alcàzar de San Juan. El dia exacte del seu naixement és desconegut, però podría haver nascut el 29 de setembre, data en què es celebra la festa de l’arcàngel Sant Miquel, donada la tradició de rebre el nom del santoral. Miguel de Cervantes va ser batejat uns dies mes tard a Alcalá de Henares el 9 d’octubre de 1547, a la parròquia de Santa Maria la Major.
Era fill de Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortinas Sánchez. El seu pare, d’ascendència cordovesa i d’avantpassats gallecs, era cirurgià, ofici més semblant a l’actual practicant que a la nostra idea de metge. Segons Américo Castro, Daniel Eisenberg i altres cervantistes, l’escriptor tenia ascendència de jueus conversos per ambdues línies familiars. Per contra, Jean Canavaggio afirma que no està provat, i ho compara amb els documents que recolzen sense cap dubte aquesta ascendència per a Mateo Alemán. De la seva mare, Leonor, pràcticament no se’n sap res. Els seus germans van ser Andrés, Andrea, Luisa, que va arribar a ser priora d’un convent carmelita; Rodrigo, també soldat, que el va acompanyar en el captiveri algerià; Magdalena i Juan, només conegut perquè el pare l’esmenta en el testament.
No existeixen dades precises sobre els primers estudis de Miguel de Cervantes, que, sens dubte, no van arribar a ser universitaris. Sembla que podia haver estudiat a Valladolid, Còrdova o Sevilla.
Se sap que Miguel de Cervantes Saavedra, va visitar Barcelona almenys en una ocasió, però es desconeix la data exacta. Aquesta visita va deixar en ell una empremta prou profunda com perquè Barcelona fos l’única ciutat real que apareix en la seva celebèrrima obra l’enginyós gentilhome el Quixot de la Manxa.
Cervantes va dedicar a Barcelona diversos elogis, entre els quals destaca aquest que posa en boca del Quixot: “Arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa única; i encara que els successos que hi m’han passat no són de gust, sinó de molta pena, els porto sense ella, només per haver-la vist “.
La Barcelona que va conèixer Cervantes a principis del segle XVII era encara una ciutat emmurallada, plena d’infinites carrerons i misteriosos racons. És molt probable que el que captivés Cervantes fos la combinació d’una atmosfera encara medieval amb el bullici propi d’una ciutat portuària. El mar és el primer que desperta l’admiració de don Quixot i Sancho Panza quan arriben a Barcelona. La seva visió commou els dos protagonistes de la novel·la, ja que és la primera vegada que ho veuen: «Van veure el mar, fins llavors dellos no vist; parecióles espaciosísimo i llarg, fart més que les llacunes de Ruidera, que a la Manxa havien vist».
D’entre tots els portals que tenia la muralla, Cervantes va triar el que donava a la platja per situar els seus personatges. Per la seva banda marítim, la muralla tenia una entrada més o menys a l’altura d’on avui es troba la Facultat de Nàutica de Barcelona, al número 18 de la plaça Pla de Palau, així que es pot suposar que és per aquesta porta per la qual entren el Quixot i Sancho Panza. En aquesta plaça es pot contemplar l’edifici de la Llotja del Mar que, encara que va ser reconstruït al segle XVIII, encara conserva la sala gòtica del segle XIV.
A prop d’allà, al tercer pis d’una finca situada al número 2 del passeig de Colon, és on es diu que es va allotjar Cervantes quan va estar a Barcelona. L’edifici té una escultura d’un cap a la façana però, encara que és temptador pensar que és la de l’escriptor, resulta del tot impossible perquè l’edifici va ser construït al segle XVI. Des de la seva finestra podia gaudir d’unes magnífiques vistes per sobre de la muralla i contemplar el preciós blau del mar Mediterrani.
Cervantes va morir un 23 d’abril de 1616, la mateixa data que Shakespeare, per això es va instituir aquesta data com el Dia del Llibre.
A Torras, Bilbeny i Eisenberg els desitjo un profund fracàs en les seves indesitjables teories.